Paula menchaca
19/12/2020
Acabo de llegir la carta del Rossend als alumnes i m’he omplert de nostàlgia!
Recordo al Rossend molt en especial… La veritat no recordo gaire del contingut de la classe perquè diguessim que em trobava en un punt bastant diferent a ara mateix… Però el recordo perfectament a ell i la seva passió per la docència, la seva necessitat de reivindicar els drets humans i les seves llàgrimes en mig d’una explicació sobre la guerra o qualsevol altre injustícia social.
La veritat és que de vegades penso en l’Institut i m’adono de les grans persones que vaig tenir al costat que podía haver exprimit molt més… Com tu, per exemple. Ara veig que hi havia molt més per aprendre de les teves classes que no només història , que la teva assignatura era molt més que una obligació acadèmica amb una nota a final de trimestre… Només tinc a dir que moltes gràcies per la teva devoció per la cultura i la humanitat, que vas deixar una espineta clavada en mi i que espero poder retrobar-nos algún dia per poder compartir tot allò que no vaig saber valorar i exprimir de les teves classes i sobretot de tu!!!!
Et desitjo molt d’amor i moltes ganes de viure!!!! Gràcies!!!!!
