Aquells meravellosos dies d'institut

Vols explicar les teves experiències educatives a l’institut? Vols explicar les teves vivències? Vols explicar aquella anècdota que recordaràs sempre? O potser vols veure aquella fotografia o dibuix inolvidable?

rossend lozano
Com s'ha iniciat això?... La veritat és que sense les persones que han donat alè, que han animat i col·laborat perquè es posés en marxa no hauria estat possible... A més, la ràpida resposta de molts i moltes de vosaltres fan que pugui ser realitat... Aquesta pàgina és de tothom que hi participa... I també d'aquelles persones que us sentiu acollits, representats o reflectits.. Tant és... Està clar que el primer vincle va a ser a l’institut, però a partir d’allà, i amb el pas del temps, allunyats i allunyades ja d’aquella institució, es manté una relació que abandona els rols company/alumne/professor. Un vincle que es complau millor en el terreny de l’amistat… amb cert regust de nostàlgia sí, però que es congratula pel que compartim ara i pel que podem compartir al futur. Aquesta pàgina sorgeix de la idea que és necessari no perdre els records, cal protegir-los per guadir-ne dels bons en el futur i saber valorar i allunyar-se’n dels que ens van fer mal.

el vostre racó de records

01.

Algunes fotografies són tan entranyables… i de cada grup y de cada curs sempre en tenim algunes.

02.

Algunes de les vostres reflexions i cartes.



03.

Posem una, de moment anònima, si l’autor o autora ens dóna permís direm qui és… fabulosa… un pessic del claustre… captada en l’esència

Si no estudiais, os voy a pasar por la piedra
rossend lozano

carta als meus alumnes

Hola què tal? Com et trobes? Estàs bé?…

Faig aquest escrit perquè tinc en el cap un projecte que és potser tan irrealitzable com fantasiós… però no em vull quedar amb les ganes d’intentar-ho, si més no poder posar-me en contacte amb vosaltres.

Després de tants anys treballant a l’ensenyament era inevitable jubilar-se… calia deixar-ho, deixar pas a gent nova i viure diferent… però hi ha algunes coses que no em deixen de venir al cap de manera constant. La meva jubilació va ser preciosa, acompanyat amb molta tendresa dels meus i les meves alumnes, dels que tenia a l’últim curs i amb moltes mostres d’afecte d’exalumnes de cursos anteriors…