Hola què tal? Com et trobes? Estàs bé?…

Faig aquest escrit perquè tinc en el cap un projecte que és potser tan irrealitzable com fantasiós… però no em vull quedar amb les ganes d’intentar-ho, si més no poder posar-me en contacte amb vosaltres.

Després de tants anys treballant a l’ensenyament era inevitable jubilar-se… calia deixar-ho, deixar pas a gent nova i viure diferent… però hi ha algunes coses que no em deixen de venir al cap de manera constant. La meva jubilació va ser preciosa, acompanyat amb molta tendresa dels meus i les meves alumnes, dels que tenia a l’últim curs i amb moltes mostres d’afecte d’exalumnes de cursos anteriors…

Aquest any 2020 ha estat molt estrany, molt dur en tot, ens ha capgirat moltes coses… no podem preveure res. Fins i tot la manera de saludar-nos… La veritat és que m’he vist atrapat  per l’emotivitat i la nostàlgia. Si habitualment ja sóc una mica sentimental, aquesta situació ha accentuat encara més aquesta agitació. Amb la família i els amics i amigues ho vaig solucionant com puc… més o menys bé… però amb vosaltres no, no puc… Sóc molt conscient llavors de l’afortunat que he estat treballant tots aquests anys amb vosaltres, i em resisteixo a deixar anar tot això sense més.
Bé, el que les paraules només expliquen una mica… voldria intentar convertir-lo en alguna  cosa que arribés d’alguna manera més permanent. Vull fer quelcom realment difícil per a mi,  m’agradaria recollir les vostres vivències, les que vau experimentar quan vam ser junts a l’institut, ja siguin mostres d’afecte o de disconformitat o dolor.
I aquí és on us presento el projecte. Com mostrar això que us explico? Doncs Narrant històries i anècdotes, fent dibuixos, fent poemes, fotografies i vídeos, reflexions sobre l’educació, l’estima o l’amistat… les experiències que vau tenir llavors: aquells meravellosos dies a l’institut… Teniu total llibertat per parlar-ne… us en recordeu? teniu coses a dir? El projecte podria estar bé… però necessitaria ajuda… fer-vos participar directament, intentant explicar cadascú en primera persona experiències viscudes… així seria com una creació col·lectiva…
Les possibilitats que ens donen les noves tecnologies ens permetrien opcions de publicació molt diverses… un llibre digital, un blog, una pàgina web… La veritat és que la pàgina web sembla la millor opció per començar (encara que sigui senzilla)…
Els escrits i creacions teves les podem posar a la web i amb el temps, si n’hi ha moltes, podríem publicar un llibre, digital o en paper… Però sobretot, necessito conèixer la teva opinió… si penses que val la pena…

Què em dius? Em vols donar la teva opinió? Tens alguna idea?
No has desconnectat encara d’aquesta lectura? Ja és un mèrit! jejeje
No tens cap obligació ni cap compromís…
Però si has arribat fins aquí com a mínim et dono les gràcies.
Pots contestar i donar idees. I si ja ho veus clar pots fer el teu poema, la teva reflexió, narrar la teva història o fer el teu dibuix… Tant si té relació amb el que has viscut directament amb mi o amb altres profes o companys vostres… qualsevol de les experiències que has tingut i que creguis que val la pena de deixar testimoni té cabuda…
Estic treballant amb un grupet d’exalumnes, que en realitat ja som amics!! Perquè està clar que jo sol ni puc ni vull fer-ho… (sempre demanant ajuda i feina!!!)