Aquest professor est tu Rossend, aquell professor i que en anys passats també va ser el meu tutor al qual mai vaig poder amagar res de les meves emocions. Sempre em preguntava quina classe de bruixeria aplicaves sobre meu per poder pillar cada una de les meves energies.

Un dia m’ho vas descobrir, tot estava en els meus ulls, em vas dir: Jo a la Gemma, tan sols mirant-li als ulls se com està, com li brillen quan està feliç i com d’apagats quan no té els seus millors dies.

Sempre has volgut anar més enllà, et podries haver quedat en donar la matèria i ja està, com per desgracia la gran majoria de professorat que m’he trobat al llarg del temps feien. Tu en canvi, no estaves només per això, sabies que el nostre benestar també

era important per poder apreciar la matèria is seguir-la, allà vaig entendre la mportància d ela nostra salut mental.

M’has vist créixer, m’has vist assolir el que em proposava, m’has vist fallar, m’has vist plorar però no importa com m’has vist sempre has cregut amb mi i en el que seria capaç, des de la distancia també ho feies i ho sabia.

Alguna vegada havia escoltat que els ulls son la finestra de l’anima.

En el seu moment no l’entenia, fins i tot em semblava empallegosa però quan em vas descobrir la clau que tenies per obrir cada una de les meves cuirasses,  la vaig apreciar molt aquella frase.

Et vull demanar gràcies per escoltar-me sense jutjar-me, gracies per opinar sense aconsellar-me, gracies per confiar en mi sense exigir-me, gràcies per ajudar-me sense intentar decidir per mi, gracies per cuidar-me sense anul·lar-me, gracies per abraçar-me sense asfixiarem, gracies per mirar-me sense projecte les teves coses en mi, gracies per protegir-me sense mentides, gracies per acostar-te sense invadir-me, gracies per conèixer les coses que no t’agraden de mi, que les acceptis i no pretenguis canviar-les.

Gràcies per saber que avui pots comptar amb mi, sense condicions.